Durant anys he pogut conèixer i parlar amb
gent que va patir en les seues carns la repressió franquista. Hui per hui,
encara m'encoratja llegir o escoltar testimonis de persones que un dia van ser
torturats pels cossos de seguretat del règim franquista. Durant anys, quaranta
i fins i tot alguns més enllà de la mort del dictador, a casernes i comissaries,
direccions de seguretat i presons d'este país es va torturar i maltractar tots
aquells que eren 'elementos desafectos al regimen'. Es van fer autèntiques
bestieses.
Hui a la premsa llig que des d'Argentina (
senyor, senyor des de l'altra punta del món!) es tracta de fer justícia i
encausar tres membres de la policia franquista. No ho puc entendre. Des
d'Argentina ja que ací mai s’ha intentat. Recordem que al jutge Garzón se'l van
llevar de damunt per tractar d'aclarir fets com este.
I és que clar, ací el que perversament
anomenem dreta democràtica mai ha manifestat un clar rebuig al franquisme. No
mai ha manifestat clarament una posició contraria i de condemna de la seua actuació, ni al seus personatges, ni
els seus símbols.
Esta suposada dreta democràtica recordem que
prové d’un partit – una ‘alianza’ - que nasqué per integrar els
darrers jerarques del franquisme en un aparell aparentment respectuós amb les
regles democràtiques del joc polític que es planteja a la transició. Els hereus
actuals d’esta formació d’esperit franquista que ara estan al capdavant de la
majoria de les institucions de l’estat espanyol, apel·lant a un suposat esperit
de reconciliació – no removamos el pasado
- repetidament s'han negat a canviar noms de carrers que recordaven personatges
o fets de l dictadura. S’han posat tots els entrebancs possibles per obrir
foses comunes on encara hi ha milers de cossos d’afusellats sense recuperar amb
dignitat. S'han amagat darrere de procediments democràtics (majories en ajuntaments)
per a mantenir títols d’alcalde honorario.
Han rebutjat - des de la major indignació, per suposat - iniciatives parlamentaries per a
investigar els crims del franquisme. O han subvencionat – i subvencionen -
fundacions de dubtosíssim caire democràtic. Fins i tot a l'informatiu de TVE
han tornat a donar-li el títol de 'Generalísimo' al dictador.
A més a més, com que no hi ha manera de traure
de la majoria sociològica d'este país la por a clavar-li mà al franquisme, la
majoria - el rodillo - s’imposa i fan el que volen. Amb menyspreu de
tot i de tots.
Per això als cadells dretans d'este país - que
és més seu que de ningú, que per això el van guanyar a una guerra i ells si
tenen dret a remoure un passat ‘victoriós’ -
se'ls ompli el pit i se'ls eixampla el somriure fotografiant-se amb les
banderes anticonstitucionals del pardalot o en eixa bonica actitud de mantenir-se
ferms amb el braç en alt. I no passa res. Des del partit al que pertanyen miren
i callen.
Que un alcalde gallec és fa una foto amb tota
la parafernalia franquista? Xics, no passa res. ‘Es algo personal' tenen el
valor de dir. Mai prenen una postura clara en contra del feixisme i de la seua
versió nacional anomenada franquisme. Ho tenen a l'ADN polític.
Que la justícia d’Argentina, amb tot el que
este país va tindre que patir, siga la que ens tinga que traure les castanyes
del foc i donar-nos lliçons de com jutjar a les mans negres del feixisme, ens
deuria de fer un poc de vergonya. Però ací continuarem mirant cap a altre
costat fent-nos la famosíssima ‘relaxing cup of cafè con leche’.
