EL TÚNEL DEL TEMPS

Soterrar de Franco. Espanya en gris.

De vegades este país sembla que entra en una espècie de  túnel del temps. No sé per que hi ha més tendència a mirar al passat que al futur. I ho dic per que ahir va ser vint

de novembre. I pot ser un dels vints de novembre més estranys dels darrers anys.

La veritat és que esta data, hui per hui, no em provoca massa fred ni massa calor. Bé últimament si de cas calor per allò del canvi climàtic. Al 1975 moria Franco i se suposava que s’albiraven nous temps per a una España que havia viscut quaranta anys baix la seua bota. Algú ho albiraria per que sincerament un servidor, des de la estultícia adolescent, va viure la data com uns dies en els que no s’anava a escola i es podia quedar amb els amics per a fer marxa al carrer. Després els anys, els estudis, la vida i la deformació professional que provoca la barreja d’historiador i documentalista em portaren a ser conscient de la tristesa d’uns anys grisos, si més no, negres.

Doncs eixa ‘grisor’ del franquisme em va envair ahir sense anar més lluny.  Un 20-N, que casualitat. I és que u pensa que a este país havíem entrat ja fa catorze anys al segle XXI i que això ens donava un vernís de contemporaneïtat més enllà dels edificis de Calatrava i de les corrupteles del partit governant. Però la sensació era que no, que encara ens aclaparava la grisor del franquisme més polsós i caspós.

I ho dic per que molt gris em va parèixer que els informatius de radio i de televisió obriren parlant de la mort de la duquessa d’Alba. Rància aristocràcia propietària de milers i milers d’hectàrees de terra a Extremadura i Andalusia. I després parlen dels ‘sintierra’ brasilers.  Ai mare, quina reforma agrària ens queda per fer, veritat senyor Azaña.

Gris i cutre l’espectacle de mitja Espanya esgarrant-se la camiseta per que una cantant, una ‘tonadillera’ ojo ‘la más grande’, devia ingressar de forma imminent a la presó. Maedeusinyor!!!

I negre, molt negre, com el color de les sotanes, el fet de que altre estament atrabiliari com l’església catòlica continue mirant cap a altre costat quan es tracta de posar fi a assumptes tan tèrbols com els suposats casos d’abusos sexuals denunciats a l’arquebisbat de Granada. Francisco, em caus bé xic, però quanta feina et queda per davant!!!

I per a rematar-ho. L’alcalde d’Algemesí i un general de la caserna de Bétera proposant i defensant que torne el servei militar obligatori.

Aristocràcia, folklore, església i exèrcit. I un 20 de novembre. I diuen que estem al segle XXI? Vos assegure que ahir no ho semblava. Quin país!!!

PROBLEMES

Este país té un problema. Ni més ni menys que una dreta governant cerril i analfabeta que és capaç de qualsevol manipulació i barrabassada per tal de mantenir-se al poder. Eixe el tenim focalitzat i reconegut. Val, però més d’un. Un que arrosseguem des de fa molt temps. 

Tenim altre problema amb el progressisme del País.  I entenc per progressisme, en una definició  si voleu no massa acurada, a tots aquells que existim més allà dels corruptes i malbaratadors que ens governen. I no dic ni esquerra, ni centre- esquerra, ni extrema esquerra. Ni nacionalisme fusterià, ni  nacionalisme integrador, ni cap altre nacionalisme no blaver. I per a mi un dels problemes que sempre es veu a este sector social (o socio-polític-cultural, no sé si dir-li així) és que mai hi ha prou. Sempre arruem el nas davant allò que poden ser xicotetes passes en el procés de normalització d’una terra arrasada per la incultura dretana. Sempre busquem ‘peros’. Sempre fem veure pegues. Mai res compleix la ‘llei de puresa’ (caram si sabérem quina és i qui la estableix!!!)

Per això este progressisme (per favor, sense cap matis despectiu) es tebi a l’hora de defensar institucions que podrien fer molt per normalitzar este País. I parle dels conflictes sorgits als darrers dies que impliquen institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, o la radio i la televisió pública dels valencians (Canal 9)... Sempre recriminem alguna cosa.

De l’AVL ens fartem d’escoltar que no ens representa, que els orígens no son els que deurien, que els seus treballs no som com voldríem... Osti, crec – i no deixa de ser una opinió – que la tasca que fins ara ha desenvolupat  ha estat  digna. I ara que està sent assetjada pel cerrilisme atrabiliari peper  caldria tancar files al seu voltant,  per que si s’encabronen i actuen com a RTVV - tancant-la de mala manera -  seria una gravíssima pèrdua.

I ja que hem mencionat  RTVV que podem dir després de tot el que ha passat. Eixe nucli dur del progressisme valencià encara diu que sí, que tancar-la ha estat una barbaritat, PERÒ... seguim fent veure que era manipulada, que estava al servei del poder, que els que ara estan al carrer ho podrien haver fet abans i tantes altres crítiques. És millor deixar-la  caure. És millor deixar-la caure?

És d’una gravetat extrema no tenir un mitja de comunicació en la nostra llengua o que la nostra llengua (digueu-li català o digueu-li valencià, per a mi tant se val) no siga regulada per una institució que, al menys, no era d’un blaverisme aclaparador. És millor deixar-ho caure tot mirant per damunt del muscle des d’una posició da complaença onanista i pensar ‘per fer el que feien, estan millor tancats’.

Caldria que tots aquells que tenim certes conviccions més enllà del ‘cerrilisme pepero’ i que ens agradaria veure’ls  desallotjats del Palau de la Generalitat d’una punyetera vegada, remarem en la mateixa direcció. Estan enfonsant-nos  en un mar de fem i ens deixem enfonsar. Perd el nostre País. Per que a la fi, l’únic que fem és cainisme dins el cainisme.