D’un temps a esta part, diguem a
la volta de l’estiu, està donant-me la sensació de que tenim a la nostra premsa
progressista local – no sé si com a reflex de la nostra societat, però em sembla que no – un tant estressada demanant acció i
fets al nou govern de la Generalitat sorgit de les eleccions autonòmiques de
maig passat i del posterior pacte del Botànic.
Esta reflexió em ve després d’haver
llegit varies entrevistes a alguns dels nous responsables del govern autonòmic – del més alt nivell o del segon graó – on les
preguntes dels periodistes de premsa suposadament progressista son
certament incisives - cosa lloable - però en algunes ocasions arribant a ser
agressives, cosa d’alguna manera sorprenent.
Preguntes del caire com “No hi ha
massa inactivitat al consell?” o com “no
detecta el govern la desil·lusió de la ciutadania?” em semblen, al menys, massa dures per al temps de treball del Consell. Ara, amb el primer govern progressista
després de vint-i-quatre anys sobrepassant escassament el centenar de dies de
mandat, es parla d’inactivitat, de paralització, de lentitud, de desencant, o
en els pitjors dels casos de no haver millorat la vida dels ciutadans! Després
de sols cent dies! Per favor.
I no valen coples. Igual dona que
l’entrevistat/da de torn parle d’infrafinanciació o de calaixos buits. Igual que
tracte d’explicar que es fan les coses a poc a poc per no clavar la pota. Igual
que conteste que tracten de respectar una legalitat en terminis i procediments
que abans no es respectava. Dona igual. Anem al lio que és el que interessa... “Però,
no va este govern massa lent?” repreguntaran immediatament.
Crec que es una actitud
profundament injusta i que a la llarga no es gens afavoridora per a consolidar
projectes de progrés i de canvi real per al nostre País. Tot el contrari.
Estavem millor ofegats de corrupció i malbaratant milions d'euros? Crec que no. I no entenc per què tirem
pedres a la teulada que hem estat tant anys esperant que ens protegirà del mal
temps. Clar, sempre pot ser que algun teuladí li siga més profitós voletejar per altres teulades.
Com es pregava a les trinxeres d’Yprès,
“lliura’ns Deu del foc amic”.
