 |
| Soterrar de Franco. Espanya en gris. |
De vegades este país sembla que
entra en una espècie de túnel del temps.
No sé per que hi ha més tendència a mirar al passat que al futur. I ho dic per
que ahir va ser vint
de novembre. I pot ser un dels vints de novembre més
estranys dels darrers anys.
La veritat és que esta data, hui
per hui, no em provoca massa fred ni massa calor. Bé últimament si de cas calor
per allò del canvi climàtic. Al 1975 moria Franco i se suposava que s’albiraven
nous temps per a una España que havia viscut quaranta anys baix la seua bota.
Algú ho albiraria per que sincerament un servidor, des de la estultícia adolescent,
va viure la data com uns dies en els que no s’anava a escola i es podia quedar
amb els amics per a fer marxa al carrer. Després els anys, els estudis, la vida
i la deformació professional que provoca la barreja d’historiador i
documentalista em portaren a ser conscient de la tristesa d’uns anys grisos, si
més no, negres.
Doncs eixa ‘grisor’ del
franquisme em va envair ahir sense anar més lluny. Un 20-N, que casualitat. I és que u pensa que a
este país havíem entrat ja fa catorze anys al segle XXI i que això ens donava
un vernís de contemporaneïtat més enllà dels edificis de Calatrava i de les
corrupteles del partit governant. Però la sensació era que no, que encara ens
aclaparava la grisor del franquisme més polsós i caspós.
I ho dic per que molt gris em va parèixer
que els informatius de radio i de televisió obriren parlant de la mort de la
duquessa d’Alba. Rància aristocràcia propietària de milers i milers d’hectàrees
de terra a Extremadura i Andalusia. I després parlen dels ‘sintierra’
brasilers. Ai mare, quina reforma agrària
ens queda per fer, veritat senyor Azaña.
Gris i cutre l’espectacle de
mitja Espanya esgarrant-se la camiseta per que una cantant, una ‘tonadillera’
ojo ‘la más grande’, devia ingressar de forma imminent a la presó.
Maedeusinyor!!!
I negre, molt negre, com el color
de les sotanes, el fet de que altre estament atrabiliari com l’església catòlica
continue mirant cap a altre costat quan es tracta de posar fi a assumptes tan tèrbols
com els suposats casos d’abusos sexuals denunciats a l’arquebisbat de Granada.
Francisco, em caus bé xic, però quanta feina et queda per davant!!!
I per a rematar-ho. L’alcalde d’Algemesí
i un general de la caserna de Bétera proposant i defensant que torne el servei
militar obligatori.
Aristocràcia, folklore, església i
exèrcit. I un 20 de novembre. I diuen que estem al segle XXI? Vos assegure que
ahir no ho semblava. Quin país!!!
