REMEMBRANCE DAY

Tal dia com hui, un onze del mes de novembre de 1918 es firmava l’armistici que posava fi a la Primera Guerra Mundial. Tal dia com hui, onze de l’onze, des de fa molts anys, britànics de la Gran Bretanya i altres pobles de la Commonwealth commemoren esta data recordant a tots els morts (caiguts) que els seus països han patit als distints conflictes als que han participat al llarg de la història.

Sempre m’impressiona vore l’orgull i la convicció amb la que els britànics - siguen polítics, presentadors de televisió, actors, personatges públics, esportistes, governants o gent del poble – llueixen a la solapa la petita i vermella rosella que entre tots han convertit en símbol d’esta commemoració.

Com que ací a casa nostra no tenim cosa pareguda, jo vull posar la meua rosella a la solapa virtual de les xarxes per tenir un mínim record per a tots aquells compatriotes als que els hereus del franquisme que ens governa els neguen el dret a ser recordats.

Aquells que encara resten a les cunetes. Als que descansen a tombes sense identificar lluny dels seus.

Aquells que van morir a les platges del sud de França, al nord d’Àfrica, a les trinxeres de la vella Europa.

Als que moriren als camps de concentració nazis.

A tots aquells que han mort per defendre la llibertat i la democràcia.

Per a tots. La meua rosella.